Perpectives de futur del sector de la construcció

Creixement del sector:

Com es mostra en les anteriors entrades del nostre blog on hi reflectim tant en taules i grafiques amb números espantosos, és evient que és un sector en decreixement i caiguda lliure a causa de la crisi que va provocar la bombolla immboliriària generada fins al 2008. En definitiva, és dels sectors que més ha caigut per culpa de la crisi, sinó el que més. 
A mesura que vagi passant el temps, s'espera que la oferta de treball en el sector augmenti i la contrucció i preus d'habitatges es pugui estabilitzar.


Oportunitats i amenaces:

- Les empreses del sector ens hem d’acostumar a treballar apostant més per la 
rotació (més operacions amb marges més reduïts) que no pas pel marge (menys 
operacions i marges més elevats). 

- En segon lloc, també queda clar que la restauració i la reforma emergeixen en 
aquest escenari com una possible solució a l’obra nova, tant per resoldre 
paulatinament l’alta desocupació en el sector com en la generació de negoci per les 
empreses que hi participen. De fet, especialment a Barcelona, aquesta pràctica s’ha 
portat a terme amb més regularitat que a la resta de províncies de Catalunya, i va ser 
la principal causa de la reactivació comentada entre 2009 i 2010. 

- Reorientacions de negoci: Temes com les energies renovables (panels solars,...) o 
l’estalvi energètic poden ser importants per reorientar o ampliar la gama de serveis de 
les empreses del sector i amortir en part la caiguda en la facturació de les empreses. 
És el moment d’estar atent i no tancar-se cap porta. 

- Exportacions: Especialment per a les empreses amb més potencial econòmic, pot 
ser el moment de sortir a l’exterior per tal de buscar noves oportunitats. Països com 
per exemple Brasil poden ser bones opcions per concentrar-hi els recursos.

- Evidentment, també és molt important per a la reactivació del sector la major 
circulació del crèdit, permetent acabar projectes i començar-ne de nous, tot i que 
sigui amb unes condicions més estrictes a l’hora de concedir-los. 

Tot plegat, fa que l’escenari no sigui el desitjat. No obstant, cal pensar que poc a poc 
ens hem anat mentalitzant que la situació que vivíem tampoc era sostenible, i que s’ha 
de tornar a la cultura de l’esforç basats en la feina ben feta, la constància, la innovació, 

i estar atents a totes les oportunitats que se’ns puguin presentar.